скачать книгу бесплатно
Lleng?es rom?niques
Андрей Тихомиров
Lleng?es rom?niques, un grup de lleng?es relacionades de la fam?lia Indoeuropea que es va desenvolupar a partir del llat?, inclou espanyol, portugu?s, catal?, Gallec, franc?s, Occit?, itali?, Sard, lleng?es Romanx; roman?s, moldau, aix? com les lleng?es D?lmates que van desapar?ixer al segle 19. Les lleng?es rom?niques van sorgir en el procеs de Romanitzaciо pels Romans d'extensos territoris al sud, sud-oest i al centre D'Europa Occidental des del segle 3 AC fins al segle 2 dc. La llengua llatina plantada pels Romans, desprеs d'haver interactuat amb les lleng?es locals dels habitants ind?genes, va servir com a font d'educaciо per a les futures lleng?es Rom?niques. El llat?, com a llengua guanyadora, s'ha convertit en la llengua fonamental de totes les lleng?es Rom?niques. Hist?ricament estretament relacionades amb el llat?, les lleng?es Rom?niques al llarg dels segles del seu desenvolupament s'han diferenciat en gran mesura de la llengua llatina.
Андрей Тихомиров
Lleng?es rom?niques
Lleng?es rom?niques, un grup de lleng?es relacionades de la fam?lia Indoeuropea que es va desenvolupar a partir del llat?, inclou espanyol, portugu?s, catal?, Gallec, franc?s, Occit?, itali?, Sard, lleng?es Romanx; roman?s, moldau, aix? com les lleng?es D?lmates que van desapar?ixer al segle 19. Les lleng?es rom?niques van sorgir en el procеs de Romanitzaciо pels Romans d'extensos territoris al sud, sud-oest i al centre D'Europa Occidental des del segle 3 AC fins al segle 2 dc. La llengua llatina plantada pels Romans, desprеs d'haver interactuat amb les lleng?es locals dels habitants ind?genes, va servir com a font d'educaciо per a les futures lleng?es Rom?niques. El llat?, com a llengua guanyadora, s'ha convertit en la llengua fonamental de totes les lleng?es Rom?niques. Hist?ricament estretament relacionades amb el llat?, les lleng?es Rom?niques al llarg dels segles del seu desenvolupament s'han diferenciat en gran mesura de la llengua llatina. Les lleng?es rom?niques i, per tant, les novel * les dels seus pobles, van patir diversos canvis en el seu desenvolupament.
La hist?ria de la llengua romanesa еs tan contradict?ria com la hist?ria del poble roman?s. Aquesta inconsist?ncia s'explica per dos motius: la manca de fonts hist?riques, sobretot escrites, aix? com els interessos pol?tics. Hi ha diverses versions del desenvolupament de la llengua romanesa, que es basen en diferents interpretacions de la hist?ria del poble roman?s. En general, la cronologia de la formaciо de la llengua romanesa moderna sobre la base del llat? popular Daci еs la seg?ent:
* les lleng?es aut?ctones Dels Balcans (Getes, Dacis, Taules, Illiris, etc.) al SEGLE II DC.;
* llat? popular (D?cia Romana com a Part de l'Imperi Rom?) DELS segles II—III DC;
* Llat? balc?nic dels segles IV-VII abans de la migraciо Eslava;
* el per?ode Del biling?isme Eslau-Rom?nic dels segles VIII-XI;
* formaciо De la llengua Protoromanesa dels segles XII-XIII;
* Llengua romanesa antiga o Valaca dels segles XIV-XVIII;
* Llengua romanesa del segle XIX-XXI.
La versiо oficial de la hist?ria de la llengua romanesa, reconeguda per la majoria dels historiadors moderns, es basa en la teoria de la Romanitzaciо r?pida de La D?cia Occidental. Segons aquesta teoria, l'Imperi Rom? va colonitzar D?cia en un per?ode for?a curt als segles II—III dc. La Romanitzaciо ling??stica intensiva de D?cia probablement va tenir lloc fins i tot abans de la presa de part de les terres D?cies per L'Emperador Traj?. Desprеs de la presa del territori al nord del Danubi desprеs del 102-103 dc, fins a la sortida de les tropes Romanes i l'administraciо el 275 DC, la Romanitzaciо dels Dacis va continuar.
El discurs popular llat? De La D?cia Romana als segles II-III dc encara es trobava en un ?nic espai ling??stic i cultural de l'imperi i va mantenir el contacte amb ell. La influ?ncia de les lleng?es aut?ctones es va intensificar nomеs desprеs del debilitament de l'imperi als segles III—VI, i fins ara la parla llatina dels Balcans era nomеs un dialecte de la llengua llatina. Aqu?, com a totes les altres prov?ncies de l'imperi, van penetrar els Primers Celtes i Italianismes, que van aconseguir estendre's a D?cia.
Al mateix temps, la perif?ria de la zona del llat? popular a la Pen?nsula Balc?nica dоna als processos d'evoluciо un car?cter peculiar. En primer lloc, el llat? vernacle Dels Balcans es Va Italianitzar en gran part, ja que la majoria dels colons eren D'It?lia i les innovacions ling??stiques en la parla italiana van arribar a la D?cia per onades, la qual cosa explica la proximitat del roman?s a l'itali?, amb el qual tе molt mеs en com? que amb altres lleng?es Rom?niques. Aix?, en roman?s i itali?, la forma plural unificadora dels substantius en-s no va tenir temps d'arrelar, com en totes les lleng?es Romanes Occidentals, la mateixa forma en-s, per? ja per a la designaciо de la segona persona del singular del present temps del verb va ser substitu?t per la forma in-i en itali? i roman?s.
L'abs?ncia de ciutats A D?cia i la forta influ?ncia del primitiu sistema comunal dels Getes i Els Dacis tambе van fer que, a difer?ncia de les regions occidentals, les ciutats no es desenvolupessin aqu? (aviat es va destruir un grup De camps militars Romans), no hi havia cultura urbana, no hi havia xarxes d'escoles Romanes i educaciо Romana. L'escriptura llatina no s'ha conservat a D?cia. Aix?, desprеs de la marxa Dels Romans, el llat? vernacle de la poblaciо Rom?nica I Romanitzada Dels Balcans va continuar sent la llengua parlada de la poblaciо pastoral rural, no carregada per la influ?ncia llibresca del llat? cl?ssic. Culturalment, un altre llegat important De Roma va ser l'adopciо del cristianisme primitiu per part de fam?lies mixtes i Romanitzades.
Malgrat la r?pida assimilaciо de les poblacions aut?ctones Illiri i Daci, el llat? vernacle Dels Balcans va conservar alguns lexemes perif?rics d'aquestes lleng?es, i tambе va comen?ar a experimentar una adaptaciо fon?tica d'acord amb l'estructura ling??stica de les lleng?es del substrat, de la mateixa manera que el llat? vernacle de La G?lia va adquirir elements Celtes i Espanya – Mediterranis. Als segles III—VI, el llat? popular va patir una s?rie de canvis fon?tics for?a significatius espec?fics d'aquesta regiо. Alguns dels canvis es van deure a l'evoluciо interna de la llengua llatina del sistema d'estr?s t?nic al de pot?ncia, per? el resultat final dels canvis fon?tics es va deure a la influ?ncia del substrat.
La migraciо Dels Eslaus als segles VII—I es va convertir en el segon moment central de la formaciо de la llengua romanesa. Les migracions D'Eslaus al territori de l'Imperi Bizant? eren bastant massius i van conduir a L'Eslavitzaciо gradual de les regions centrals dels Balcans. Com a resultat, la poblaciо no Eslava es va mantenir nomеs a la perif?ria de la pen?nsula (a l'extrem sud—Grecs i Albanesos i a l'extrem nord – els avantpassats dels romanesos moderns – Valacs). Aquest fet d'Esclavitzaciо massiva de la poblaciо еs for?a sorprenent per si mateix, ja que la llengua oficial de l'imperi era el grec, que tenia una rica hist?ria i tradiciо liter?ria. Encara que va ser parlat per una part significativa de la poblaciо al Sud Del Danubi, el grec mai es va convertir en la llengua materna de la majoria de la poblaciо de la pen?nsula, i el seu abast es va reduir gradualment amb cada segle, fins que es va veure amena?at de ser suplantat per la llengua turca al final del per?ode medieval. Encara mеs ling?istes i historiadors moderns es sorprenen per un altre fet: com ja sabeu, els Eslaus es van traslladar al territori Dels Balcans des dels Carpats ucra?nesos i Els Carpats, еs a dir, de nord a sud. Per?, com explicar llavors la preservaciо persistent de la poblaciо De parla Romana precisament al nord, i no al sud del Danubi, on va ser assimilada majorit?riament? D'una manera o altra, la poblaciо Eslava, com els Alemanys de l'Imperi Rom? D'Occident, s'inclou r?pidament en la vida pol?tica, econ?mica i cultural de l'Imperi Bizant? i la Pen?nsula Balc?nica. Els Eslaus estan fent intents actius i for?a reeixits de crear el seu propi estat, apareix el Primer regne b?lgar, liderant una annexiо activa de les terres dels antics imperis. A mеs, a difer?ncia dels regnes b?rbars d'occident, el regne b?lgar est? format per la majoria Eslava (amb la noblesa Turca), i la llengua oficial es converteix en la llengua Eslava Antiga (i no llatina), per a la qual es va introduir l'alfabet Cir?lic. A mеs, durant les migracions Eslaves, una part important dels Eslaus transiten pel territori de l'antiga D?cia, s'hi estableixen, com ho demostren nombrosos top?nims Eslaus al territori de Romania i Mold?via, entren en estrets contactes amb la poblaciо rom?nica local.
